Política

JORDI RIBA

PSC

“M’agradaria contribuir a la normalització del país”

S’estrena com a parlamentari en aquesta legislatura després d’anys en la política local

Com a diputat, el que s’ha proposat de moment és aprendre

CORREDOR DE FONS
Les maratons i altres curses de distàncies llargues són un escenari molt conegut per Riba. “Abans, més”, puntualitza, en referència als anys en què estava en millor condició física. L’afició a córrer la comparteix amb la seva parella (“la meva dona corre més que jo!”) i la seva filla, circumstància que sens dubte és un al·licient i el motiva més a sortir. En aquesta foto els veiem tots tres a Montserrat, vestint unes samarretes que delaten el seu gust per aquest esport.
Un element poderós de la política és la capacitat d’incidir en la realitat
No sé cap a on anem, però sé cap a on no hauríem de continuar anant
L’igualadí Jordi Riba suma pocs mesos com a diputat del grup socialista a la cambra catalana, després d’una llarga experiència a l’Ajuntament de la ciutat on va néixer el 1974. Com va entrar en política?
La política en general m’ha interessat des de ben jove. El 95 o 96 ja vaig entrar de militant al PSC. Era just el moment en què estàvem a l’oposició a tot arreu: al govern d’Espanya, a la Generalitat i a l’Ajuntament d’Igualada. El 1999 vaig formar part de la llista de les municipals i vaig entrar al govern. Durant 12 anys vaig estar portant les àrees de Serveis Municipals i Trànsit en el primer mandat i després, com a tinent d’alcalde, portant Hisenda, Interior, Personal i Governació. Sempre li feia la broma a l’alcalde que em devia haver portat malament en el primer mandat i m’havia castigat fent-me portar totes aquelles àrees (riu).
Amb tantes responsabilitats públiques, era difícil compaginar-ho amb la vida privada?
Si bé és cert que Igualada té unes dimensions importants, que és cap de comarca i que, efectivament, teníem feina, Igualada també té unes dimensions molt humanes, com qui diu ens coneixem, no tothom, però sí molta gent. Per tant, era possible fer compatible una vida privada bastant normal amb la tasca a l’Ajuntament.
I després de tres mandats, cap a l’oposició?
Sí, el 2011 vam perdre les eleccions i em vaig quedar de portaveu del grup, a l’oposició. El 2015 vaig ser el candidat a l’alcaldia, no vaig guanyar i el 2019 em vaig deixar la política municipal.
Va ser el fet de perdre les eleccions, el que el va fer decidir a deixar-ho?
No, no. Ja hi havia estat molts anys i segurament ja havia donat tot el que era ser capaç de donar a la política municipal. Calia deixar pas a gent nova, gent jove, facilitar un relleu generacional. Tinc una gran estima per tota l’etapa d’Igualada i per la gent que em va acompanyar, especialment per l’alcalde d’aquella època.
Va costar gaire que el convencessin d’anar a les llistes del Parlament?
No, no. Era una cosa desitjada per part meva. De fet, ja vaig anar a les llistes del 2017, que era un moment complex, especialment en determinats territoris. Aquell compromís el vaig mantenir i a les últimes eleccions sí que vaig entrar. De totes maneres, és cert que en els dos anys que vaig estar fora de la política institucional vaig recuperar certs àmbits, no sé si dir-ne de privacitat o d’anonimat, que em van dur a a la reflexió de si havia de tornar-hi. Hi ha una sèrie de servituds quan et dediques a la política activa, però s’ho val amb escreix.
Tenir un càrrec públic potser “enganxa”? Un cop ho has provat costa sortir-se’n?
També hi ha gent que no li agrada! (riu)
Però si t’agrada, no arriba a ser una mena d’addicció?
Jo no diria addicció. És una valoració molt subjectiva, és clar, però jo diria que hi ha un element poderós de la política, que és la capacitat que tens d’incidir en la realitat i transformar-la. Aquest element no sé si t’enganxa, però és extremament motivador. És així en l’àmbit municipal i, d’altra banda, també a nivell de Parlament.
Una cosa és veure com les coses que decideixes es plasmen al cap de quatre dies, com passa en un Ajuntament, i una altra és la mecànica d’un Parlament, no?
Són dimensions diferents de la mateixa realitat. Evidentment, estant a l’oposició, com és el meu cas, tens unes capacitats molt més limitades. Però bé, la vida parlamentària té una riquesa important. Els diputats del PSC tenim àmbits d’especialització sectorial i també la missió de representar els territoris dels quals provenim, de portar al Parlament necessitats, temes del territori que poden ser abordats de manera molt més transversal, acabar bastint acords i consensos força amplis... Des del punt de vista del territori, és interessant la capacitat de concreció que tens.
Com manté el contacte amb la gent del territori?
He fet i mantinc visites, amb entitats, amb persones a títol individual... La gent sap que es pot adreçar a mi.
Puja i baixa d’Igualada cada dia?
Sí, sí, amb transport públic.
Segur que a l’Anoia hi havia una relació de proximitat entre els polítics. També passa, al Parlament?
No t’ho sé dir, encara. Espero que sigui així. Mantinc una bona relació, i en alguns casos d’amistat, amb gent de pràcticament totes les formacions amb les quals en algun moment vaig compartir el consistori. Al Parlament hi estic poc temps per haver pogut fer amistats, però, pel que veig dels parlamentaris veterans, el tracte amb la resta de diputats i diputades és bo. Crec que és interessant i convenient que sigui així.
Vostè té formació acadèmica d’historiador. Li ha servit i li està servint, en l’àmbit polític?
És important saber d’on venim i contextualitzar les coses amb perspectiva històrica.
Té clar cap a on anem?
No sé cap on anem, però sé cap a on no hauríem de continuar anant. Venim d’uns anys que han donat un balanç negatiu des dels punts de vista polític, social i econòmic. Això és constatable de manera força objectiva. Ep, no parlo de responsabilitats, de si és culpa d’uns o dels altres... Hauríem de virar el rumb cap a una altra direcció.
Quins objectius s’ha marcat per a aquesta legislatura, com a diputat a títol individual?
El que vull, de moment, és aprendre. El Parlament m’ha obert un món fascinant en què estic, hi insisteixo, aprenent. Estic gaudint de la tasca parlamentària. Des del punt de vista polític m’agradaria contribuir a una normalització del país. Jo vinc d’un territori, com és Igualada, amb una forta implantació de l’independentisme, un lloc on ha estat complicat ser del PSC o d’altres formacions. Personalment no tinc cap queixa, però hi ha hagut gent que s’ho ha passat malament. Ha estat un territori –i m’agradaria que no se m’interpretés malament– on hi ha hagut moltes persones que han viscut malament ser del PSC. Ha estat incòmode mantenir determinades posicions i hi ha hagut gent que per comoditat social ha adaptat les seves posicions polítiques. Una societat en què es produeix això és una societat que té dèficits des del punt de vista de l’exercici de les llibertats, no? Per tant, intento contribuir a una major normalització política del país.

Control dels números públics

Riba, a més de ser membre de les comissions parlamentàries de Justícia i d’Economia i Hisenda, presideix la de la Sindicatura de Comptes. Li hem preguntat en què consisteix la feina d’aquesta comissió. “Per entrendre-ho –descriu Riba–, primer cal explicar què és la Sindicatura: és un òrgan format per set síndics (ara mateix en són cinc), que són persones de reconegut prestigi, escollides pel Parlament i que tenen la funció de realitzar informes sobre el funcionament econòmic de totes les institucions públiques de Catalunya. El que fa és “auditar”, entre cometes, si les despeses s’han fet de manera correcta. Els informes es trameten al Parlament i, excepte en casos concrets, es debaten a la comissió. Són informes que ens indiquen els aspectes que cal millorar o modificar de la gestió econòmica.”

A aquesta responsabilitat hi arriba després d’una dilatada experiència en la política local i comarcal. Va ser regidor de l’equip de govern a l’Ajuntament d’Igualada entre el 1999 i el 2003; tinent d’alcalde entre el 2003 i el 2011, i cap de l’oposició del 2011 al 2019. També ha estat vicepresident del Consell Comarcal de l’Anoia i assessor a l’Ajuntament de Vilanova del Camí.

Jordi Riba Colom

És llicenciat en història moderna i contemporània i en ciències polítiques i de l’administració per la UAB. Té uns postgraus en història i en funció gerencial de l’administració pública.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC colla el PSOE pel 6% català

madrid

Aragonès insta a tornar als grans consensos pel català

barcelona

La desigualtat en la vacunació alenteix la recuperació global

París

El Suprem dels EUA examina un cas clau per al dret a avortar

washington

Suspès el judici pels aldarulls posteriors a la sentència a Girona

GIRONA

Pla europeu per contrarestar l’ascens de la Xina al món

BRUSSEL·LES

Borràs declina commemorar la Constitució

Barcelona
Xiomara Castro consolida la victòria electoral
hondures

Xiomara Castro consolida la victòria electoral

Els EUA amenacen Rússia amb sancions
otan

Els EUA amenacen Rússia amb sancions