Opinió

opinió

La finestra d’oportunitat

Malgrat que alguns gaudim de llibertat, el curs polític continuarà marcat per la repressió
La voluntat de dialogar ha de ser la nostra bandera i hem de ser els campions de la negociació
Aprofitem la negociació com una de les vies per fer realitat el somni de la República catalana

Estem a les acaballes del nostre primer estiu en condicions de llibertat per a alguns, però encara d’exili per a d’altres. Aquest temps de retrobament familiar arriba acompanyat, també, d’un nou curs polític que serà diferent en molts sentits i, potser, i malauradament, força igual en d’altres. D’una banda, serà diferent perquè treballarem encara amb més determinació i força i, –per què no?– amb esperança, davant de reptes majúsculs, com ara la negociació amb l’Estat espanyol, la internacionalització del cas català o la resposta als reptes socials i econòmics. D’altra banda, serà un curs com els anteriors perquè, malgrat que alguns de nosaltres ja gaudim de la llibertat, la repressió de l’Estat, lluny de cessar, continua. Ens queda molt camí per recórrer, però sabem que estem preparades i preparats per superar els obstacles de la repressió i la persecució política.

I és que tenim més de 3.300 persones represaliades des de fa anys al nostre país, tant de l’àmbit institucional i polític com de la societat civil, activistes i manifestants. Tenim, també, un Tribunal de Cuentas que no atura la seva persecució, tot i saber que en embargar les nostres cases el que fan, en realitat, és embargar la llar de les nostres filles i fills. Cap democràcia del món hauria de permetre’s el luxe de represaliar les filles i els fills de la dissidència política. Cap democràcia del món hauria d’instrumentalitzar la justícia per frenar rivals polítics.

Nosaltres, però, som demòcrates, republicans i independentistes, i volem posar el futur d’aquest país en mans de la democràcia, de la qual som garants. Per això no volem renunciar a l’amnistia i al referèndum d’autodeterminació. No hi renunciarem perquè lluitar per la llibertat dels nostres és, alhora, lluitar per la llibertat del nostre país, i perquè lluitar, al seu torn, per la independència és un deure que tenim amb la societat si la volem plenament lliure, justa i digna.

Ara fa quatre anys vam ser capaces i capaços de posar sobre el plat de la balança els vots que, en qualsevol democràcia, haurien representat un motiu de pes per guanyar. Però aleshores també vam aprendre que a l’altre plat de la balança l’Estat espanyol estava disposat a posar-hi de tot: repressió policial, presó i persecució, i no pas vots. Per això, com a garants de la democràcia, al nostre plat de la balança hi haurà molts més vots, els vots de milions de persones, i això pesarà molt més que tota la repressió de l’Estat.

I quan les resolucions judicials europees deixin al descobert que en el seu plat només hi ha repressió, llavors serà quan nosaltres podrem aprofitar aquesta finestra d’oportunitat a favor de la nostra causa. Sabem que aquest moment arribarà. Tenim el convenciment que una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans farà que tot allò que ells posaven al seu plat ja no els sigui útil. I serà justament en aquest moment que estarem en molt més bones condicions que en altres ocasions, perquè, mentrestant, haurem sabut bastir complicitats i majories i haurem pogut treballar en tots els àmbits i en tots els territoris, sense deixar-nos-en cap.

Estem convençudes i convençuts que aquest desequilibri tan evident farà trontollar la balança, perquè Europa ja ha manifestat, a través de la seva Assemblea Parlamentària, que la solució no ha de ser cap altra que la democràcia i el referèndum, i proposa, a més, la via del “diàleg constructiu” per arribar a una resolució democràtica del conflicte polític.

És més: cada vegada que el Consell d’Europa, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides o el Tribunal Europeu de Drets Humans s’adrecen a nosaltres ens fan saber, de manera clara, que la voluntat de negociar i dialogar ha de ser la nostra bandera. Aquesta mateixa voluntat no es pot llegir en cap cas com una excusa, ni tan sols pot ser vista com una eina sobrera, sinó més aviat com un instrument imprescindible. Sabem que sense reconeixement internacional no hi ha independència que puguem gestionar. Per tant, ens toca a nosaltres ser els campions de la negociació.

Ara és el moment d’actuar en conseqüència després dels aprenentatges viscuts. Necessitem ser més, ser molts i ser més forts per demostrar a la comunitat internacional que som nosaltres els màxims garants de la negociació. Perquè, si abanderem aquesta negociació política, serà la mateixa comunitat internacional la que avalarà l’independentisme. Aprofitem, doncs, l’oportunitat de la negociació com una de les millors vies per fer realitat el somni de la República catalana. Perquè davant de la persecució, l’extorsió econòmica i la repressió, la independència és, més que mai, un deure que tenim amb el conjunt de la societat per fer-la lliure i justa i perquè garanteixi la dignitat de les persones, de totes les persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.