La Borsa
Més valors
Economia

JOAN HUGUET

President del consell regulador de la DO Penedès

“El vi és un dels productes que més diuen del seu origen”

No puc gastar ni un minut a consolidar el ‘low-cost’ català perquè aquest model no té futur
Hi ha grans cellers disposats a acompanyar els elaboradors que comencen

És president del Consell Regulador de la DO Penedès des del maig del 2019. Entre els seus objectius de mandat hi ha l’aprovació i impuls del pla estratègic que avui presentarà, juntament amb el seu equip, al celler Mas Rodó. L’objectiu és convertir la DO Penedès en la primera de l’Estat espanyol 100% ecològica i avançar en el procés cap a la denominació d’origen qualificada i la inscripció única de les vinyes en una regió on conviuen els conreus de raïm destinats a vi tranquil, vi de finca i escumosos. Quan va assumir la presidència del Consell Regulador, va anunciar la voluntat d’impulsar els requisits necessaris per afavorir la incorporació dels pagesos en el procés d’elaboració amb la creació de vivers per acompanyar els microcellers en el procés d’introducció al mercat del vi, i continua empenyent per fer realitat aquest projecte. Ara, el primer objectiu és treure el sector al més aviat possible de la crisi provocada per la pandèmia i continuar avançant per convertir el Penedès en un referent de qualitat.

Quin és el repte que hi ha darrere les últimes decisions del Consell Regulador de la DO Penedès amb el pla estratègic que presenten avui?
L’objectiu és exclusivitzar el raïm a la bàscula i evitar les grans produccions que van en detriment de la qualitat del vi. No podem gastar ni un minut a consolidar el model del low-cost català perquè és un model que no té futur i l’única manera de trencar aquesta dinàmica és prendre decisions valentes. Convertir la DO Penedès en una denominació d’origen qualificada tindrà conseqüències, però seran bones per al Penedès i per a tot el sector del vi català. El primer que ens hem de plantejar és on som. Al segle XXI? El sistema ens ha portat a fer grans produccions de baixa qualitat, però ho podem canviar i és el que farem.
Vostè defensa la creació de vivers per incorporar els joves pagesos en el procés d’elaboració d’ampolles?
Sí. En aquest sentit, hem començat a treballar en l’impuls d’un viver d’empreses. Hi ha grans cellers amb molta experiència i instal·lacions molt modernes que estan disposats a llogar instal·lacions i acompanyar els elaboradors que comencen fins que tinguin el seu propi celler. L’objectiu és incentivar la incorporació al mercat de microcellers que facin produccions de 30.000 o 50.000 ampolles, que trobin noves línies de comercialització que els permetin no haver de vendre el raïm a preus baixos, i recuperar un marge decent de benefici en el procés. Experiències similars han funcionat en altres indrets de Catalunya, com per exemple a la Conca, i ajuden a dignificar la feina del pagès. Ja sabem que són zones més petites que el Penedès, però per què no podem aspirar al Penedès a fer aquest procés d’acompanyament als pagesos més joves perquè esdevinguin petits elaboradors d’èxit?
És possible que la reducció de les produccions suposi també una reducció de les hectàrees de vinya cultivades al Penedès? Com afectarà això el paisatge?
Al Penedès conviuen diferents denominacions d’origen: Penedès, Catalunya i Cava. La reducció de les produccions a la DO Penedès no afectarà excessivament el paisatge vitivinícola, tot i que des del meu punt de vista veure parcel·les de vinya en descans cobertes d’herba és positiu tant per al vi com per al paisatge. Tradicionalment s’havia treballat la vinya respectant les etapes de descans de la terra. Aquesta és una pràctica bona i hauríem d’afavorir el context perquè els pagesos s’ho puguin tornar a permetre.
Quin paper té l’enoturisme en aquest procés de canvi?
L’enoturisme és una eina que ens permet donar valor afegit al territori i, de retruc, al nostre producte. A les grans empreses els va bé que vinguin turistes a visitar-nos, però si volem ser coherents hem de buscar que la visita al Penedès no formi part d’un programa d’activitats turístiques per tot el país, sinó que els turistes que vinguin siguin autèntics winelovers, que vulguin aprofundir en el coneixement dels nostres vins i el paisatge on neixen. Però és evident que un bon pagès o un bon elaborador no necessàriament han de ser uns bons amfitrions per rebre els turistes del vi. Això vol dir que hem de ser capaços de generar els professionals que han de llançar el Penedès com un producte turístic exclusiu per als interessats. L’enoturisme ens ha de situar en un espai concret i ens ha de permetre donar valor afegit a les nostres ampolles. Som a Europa! Qui fa corbates barates? No podem pretendre formar part del grup de països on la gent malviu i cobra malament. I això implicarà que algunes hectàrees de vinya hauran de desaparèixer, però sense anar en detriment del paisatge.
I també implicarà que les ampolles siguin més cares?
Sí. I que tots els que intervenen en la cadena de producció i elaboració es guanyaran més bé la vida i treballaran per un sou digne.
És optimista?
Sí. Estem obligats a sortir d’aquí. No hi ha alternativa.
En aquest moment hi ha una amenaça viva que podria convertir algunes d’aquestes vinyes en camps de plaques solars. De fet, els seus defensors en diuen hortes solars. L’actual preu del raïm no ajuda a evitar aquest futur immediat. Com creu que es pot resoldre?
L’aposta per l’increment de la qualitat és l’única manera de lluitar contra el preu baix del raïm. Però, de forma immediata, abans de posar plaques solars en sòl agrícola hauríem d’intentar col·locar-les als sostres de tots els edificis. No només als pobles del Penedès, sinó també a les ciutats. Les plaques solars es poden posar a qualsevol lloc on hi toqui el sol, però la vinya no es pot deslocalitzar. No podem fer vi de la DO Penedès des de fora del Penedès. Per tant, hem de ser capaços de col·locar les plaques on no hi hagi aquest valor agrícola de la terra. Hem de ser capaços de mirar-nos la terra d’una manera diferent i veure les oportunitats que la vinya ens dona no només per desenvolupar la indústria del vi, sinó també per desenvolupar activitats com l’enoturisme en un espai on el valor estètic també compta. I tenir molt en compte que si som un país de vi hem de ser coherents amb aquest missatge.
Creu que el Penedès podria recuperar el paisatge de mosaic amb l’heterogeneïtzació dels cultius davant l’increment de la demanda dels productes de km 0 arran de la pandèmia de la Covid-19?
És cert que recuperar els processos de rotació de la vinya permetria disposar de terra per a cultius diferents, però hem de ser conscients que al territori que hi ha dins de la DO Penedès la disponibilitat d’aigua és molt baixa i això condiciona molt els tipus de cultius que es poden desenvolupar. És complicat, per exemple, destinar terrenys a l’horta dins del Penedès, tret dels que ja hi ha en zones més humides, però sí que es poden destinar les parcel·les en descans al cereal o alguna lleguminosa, com s’ha fet tradicionalment; tanmateix, també és un bon terreny per optar per la fruita dolça, oliveres o ametllers. El que el pagès ha d’entendre és que és millor reduir la producció de vinya i fer poques ampolles i ben venudes per obtenir un sou digne que no pas continuar amb el model actual que obliga a fer molts quilos de raïm a preus molt baixos. Això no té futur.
Un dels reptes del nou pla estratègic de la DO Penedès és trobar una varietat negra que pugui definir el Penedès com el xarel·lo ho fa amb els vins blancs. En aquest procés s’ha descartat el sumoll, quan és una varietat històrica que alguns ja han començat a recuperar.
El sumoll és una varietat històrica autòctona del Penedès, però en les proves que hem fet fins ara no hem obtingut els resultats que busquem. És evident que el vi és un dels productes que més diuen del seu origen i la nostra feina és treballar per trobar un vi que permeti identificar el Penedès. Hem de treballar per fugir de la cocacolització del vi. No volem només un vi que agradi al consumidor, sinó que parli de nosaltres i que pugui expressar el territori d’una forma més o menys coherent independentment dels processos d’elaboració. De moment, tenim clar que, des de la DO Penedès, volem fer produccions ecològiques i sabem que la varietat sumoll en alguns casos permet elaborar grans vins però també comporta dubtes sobre alguns resultats. Per això, ara estem treballant i analitzant els resultats amb la varietat Moneu.
Però en aquest moment hi ha molt poques hectàrees de Moneu al Penedès.
Ara n’hi ha molt poca, però al Penedès tenim la sort de tenir un celler com Torres, que ha estat pioner en la recuperació de varietats perdudes i oblidades, i això ens ha permès desenvolupar anàlisis amb tranquil·litat. Si els resultats són els esperats, és possible que d’aquí a cinc anys ja hi pugui haver un gruix de plantació d’aquesta varietat. De fet, això mateix va passar amb la malvasia de Sitges. Aquesta varietat tan pròpia del Penedès va quedar reduïda a una sola vinya vint anys enrere, i ara, en canvi, ja podem parlar de la recuperació d’aquest raïm, que, a més, porta el nom d’una ciutat del territori del Penedès. Què hi ha més evident del Penedès que la malvasia de Sitges? Hem de ser optimistes perquè hi ha productors i elaboradors que estan disposats a obrir camí en aquesta línia. Tenen empenta i des del Consell Regulador els donarem suport perquè avancin.
Com interpreta des del Consell Regulador l’èxit d’algunes propostes experimentals que es comencen a consolidar entre els elaboradors més joves fora de la DO, com els vins naturals? Qüestiona això el paper del Consell Regulador?
Hi ha una voluntat per part d’alguns elaboradors joves, més valents i innovadors, de marxar de la viticultura tradicional i experimentar amb produccions totalment diferents. Són productors i elaboradors inquiets que es veuen amb la necessitat de reflectir aquest esperit en les seves ampolles. Això a la Borgonya no passa perquè el seu producte està tan ben posicionat al mercat que no hi ha elaboradors que es vulguin diferenciar d’un producte tan ben valorat. Quan fem un vi, tots volem fer-ho al màxim de bé possible.
En aquest moment, però, el Penedès és un dels territoris de Catalunya on hi ha més elaboradors de vins naturals... I aquests vins no estan emparats sota la DO Penedès.
Sí, i al sector hem de ser capaços d’aprofitar aquesta empenta que hi ha en aquest moment. Des del Consell Regulador volem escoltar el que volen comunicar aquests elaboradors, volem estar al seu costat i aprendre també de la capacitat que tenen d’entendre els mercats alternatius com una oportunitat per diferenciar-se... Al final, el repte pendent al Penedès és, precisament, la diferenciació dels nostres productes a partir d’allò que els doni valor.
Què pot aportar el Consell Regulador al vi en aquest context que no pugui aportar un elaborador no adscrit?
El Consell Regulador a qui beneficia més és al consumidor. Des de la DO garantim, mitjançant una auditoria anual, l’origen del raïm i el vi que els nostres elaboradors treuen al mercat. Si no hi hagués la DO, com sabria el consumidor que el vi que es beu prové realment de les vinyes que ens diuen, per molt que ho posi a l’etiqueta? El control és bo per al consumidor, però també fa que l’elaborador sigui coherent amb el projecte propi i amb un projecte col·lectiu de territori.

Coherència personal i professional

Joan Huguet és propietari del celler Huguet de Can Feixes juntament amb el seu germà. Va ser escollit president de la DO Penedès el maig del 2019 després de vuit anys de mandat de Josep Maria Albet. Huguet és, des de fa anys, un referent del sector. A Can Feixes, Joan Huguet i el seu germà han apostat per un model de negoci modest però exigent, amb produccions de raïm molt per sota de la mitjana del Penedès amb l’objectiu d’incentivar productes d’alta qualitat que els permetin diferenciar-se al mercat.

El respecte per la terra i la tradició en el cultiu de la vinya, amb la producció de varietats autòctones, ha estat un continu en el model de Can Feixes. Ara, des del Consell Regulador, Huguet busca eines per lluitar contra el baix preu de venda del raïm amb una revisió de tot el model de producció i elaboració que obligarà el sector a fer alguns sacrificis a canvi de consolidar un model d’èxit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Hisenda “corregirà” la norma que obliga a declarar béns a l’estranger

MADRID

El CGPJ aprova l’informe crític amb la llei d’habitatge

madrid

González-Bueno creu que l’economia ha reaccionat “millor de l’esperat” a la covid-19

BARCELONA

La justícia europea veu il·legal que Espanya obligui a declarar béns a l’estranger

brussel·les

Catalunya tanca el 2021 amb un descens rècord de desocupació

MADRID

Banc Sabadell dispara el seu benefici fins als 530 milions amb la millora de la filial britànica TSB

barcelona
L’edificació creix un 34% a les comarques gironines

L’edificació creix un 34% a les comarques gironines

GIRONA
política

Díaz anuncia reunió amb els agents socials pel salari mínim

La inversió en ‘start-ups’ de salut bat rècord

barcelona