Cultura

Arrel desacomplexada

La Fira Mediterrània aposta per donar veu als artistes més joves que han trobat una mirada sense prejudicis en la tradició i s’hi esplaien sense reserves

A partir de demà, la Fira podrà ampliar el seu aforament fins al 100% de l’assistència
La plaça porxada es reserva a les entitats de cultura popular i a les parades artesanes

La cultura popular és jove o no serà. Si la tradició depengués només dels artistes més veterans, s’estaria propiciant el seu extermini en poques dècades. Ben al contrari. Jordi Fosas, director de Fira Mediterrània , defensa el treball de les autories més joves perquè s’han atrevit atacar la tradició sense els prejudicis del tombant de segle. L’edició, que comença avui a Manresa amb el debut de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, dirigida per Dani López (que també ha compost la peça) i amb Anna Ferrer, que canta versos de poetes com ara Juan Dolores, Enric Casasses, Josep Pedrals i Clara Fiol. Tota una declaració d’intencions.

La Fira, que va arrencar amb l’homenatge a Jordi Fàbregas diumenge passat, presenta 67 espectacles, 43 dels quals són estrenes. Fins a 37 propostes corresponen a l’àmbit musical i 30, a l’escènic en les diferents formes de dansa, teatre o instal·lacions. De les 67 actuacions, 44 tenen autoria catalana; 18, de l’Estat espanyol i 5, internacional. La fira prova espais nous com ara el refugi antiaeri de Manresa per instal·lar-hi Khaled: camí de refugi. El gruix principal d’actuacions es reparteixen entre el Kursaal, el Teatre Conservatori i L’Anònima. En aquesta edició, la Fira reuneix 22 joves del pla d’impuls a la dansa d’arrel per acompanyar-los en la seva formació i facilitar-los les primeres passes al món professional. Un exemple és Laia Santanach, que, després de presentar el 2020 Àer (premi Delfí Colomé) aquest any signa Tradere. L’Obrador d’Arrel de Fira Mediterrània també impulsa noves creacions. Fins a 12 de les 34 previstes en aquesta edició tenen aquest suport.

Dins de la recuperació i la reivindicació de figures clau per entendre la cultura popular d’avui, es fa un repàs amb activitats paral·leles a l’etnocoreògraf Manuel Cubeles (en el centenari del seu naixement); al músic i folklorista Joan Tomàs (en el 125è aniversari del seu naixement) i a la poetessa, folklorista, compositora i pedagoga Palmira Jaquetti (en els 125 anys del seu naixement).

La notícia que, a partir de divendres, podrà ampliar-se l’aforament fins al 100% permetrà ampliar les 16.000 entrades previstes per a l’edició (quan les ordres del Procicat frenaven fins al 70% d’ocupació). Una bona notícia per a una Fira que, des de l’amenaça de l’article 155 ha estat recomponent-se a pocs dies de la trobada, en què aplega més d’un miler de programadors i professionals vinguts de Catalunya i també d’àmbit internacional.

En la tercera edició de Jordi Fosas en la direcció (però la primera en què hi ha hagut un cert temps per ordenar-la després d’una arrencada d’urgència i una edició semipresencial a causa de la Covid), es prepara una sessió de debats professionals divendres al matí per vincular cultura i educació. De fet, una aventura de Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol amb els alumnes de l’IES Llull de Peguera procurarà determinar quina és la cultura popular, avui, per als alumnes d’aquests institut. En faran una breu demostració divendres a la tarda, al pati del Kursaal. Al matí, en les trobades professionals, també s’indagarà sobre com es pot patrimonialitzar per convertir-la en tradició.

Aquest any, l’àrea professional baixa fins al Pati del Casino. La nova ubicació (molt més cèntrica) permet facilitar les condicions de ventilació demanades pel Procicat. Tornen les entitats de cultura popular (el 2020 la pandèmia ho va fer impossible). S’ha programat un espai delimitat, a la plaça Porxada, i conviuran amb les parades d’artesans i de productes relacionats amb la cultura popular. Hi haurà actuacions castelleres i també dels esbarts (tot i que aquestes accions formen part de la programació oficial, prevista en altres espais). La direcció general de Cultura Popular també convoca 16 associacions del ram per reflexionar sobre els nous reptes que hauran d’afrontar aquestes entitats, després d’un any i mig en què, pràcticament, han hagut de reduir a zero els assaigs i les actuacions.

Sis itineraris endreçats temàticament

La Fira Mediterrània aplega tots les formes possibles de la cultura popular. Aquest any, la direcció de la Fira proposa sis itineraris que ajuden a desbrossar la cartellera.

Escena d’arrel

Debuta l’Orquestra de Músiques d’Arrel Catalana. També estrenen disc Tarta Relena, Roba Estesa o La Gravetat de Coulomb.

Música mediterrània

La cantant grecosudanesa Marina Satti barreja electrònica amb cançons de tradició oral. Romero Martín posa base electrònica als versos de poetes homosexuals.

Música més enllà

La Fira també ensenya el folk gallec de Tanxugueiras o el cançoner d’arrel basca d’Amorante.

Mirada en moviment

La dansa es visualitza a través dels particulars aurreskus de Cesc Gelabert, Israel Galván i Jon Maya. També Simon Mayer fa una peça performàtica amb cançons tiroleses. Glòria Ribera canta, balla i actua revisitant el seu Paral·lel de cupletistes. Pol Jiménez desplega el seu flamenc contemporani, que conjuga amb altres formes de ball a Lo faunal.

Teatre, instal·lacions

Mambo Project convida a una experiència participativa i Martí Sancliment trasllada una acció a un refugi antiaeri amb el testimoni de set immigrants i refugiats. Al circuit Teatre Alcover, Produccions de Ferro (Palma) presenta Aquell carrer.

Propostes familiars

Teatre de l’Aurora s’atreveix a explicar el significat de la cançó En Joan Petit, i al concert Ulls clucs s’aborda el cançoner popular amb la direcció de Sònia Gómez. També hi ha el joc de la cançó improvisada a No sé com gloses!, i la preciosa Sopa de pedres d’Engruna Teatre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Agustín Martínez, Jorge Díaz i Antonio Mercero, amagats fins ara amb l’alter ego de Carmen Mola, guanyen el Planeta

barcelona

‘Lamb’, millor pel·lícula al Festival de Sitges

sitges

Poder ‘calentó’

BARCELONA

L’ordre i el caos

Girona

Ha aparegut el diable

sitges
Mallorca, convidada a L’Escala, Vila del Llibre

Mallorca, convidada a L’Escala, Vila del Llibre

L’Escala
El text català més antic

El text català més antic

barcelona

Entrades a 10 euros al Palau, l’Auditori, el Mercat de les Flors, el Lliure i el TNC per celebrar el 100% d’aforament

barcelona

Un documental rememora una trobada a Suècia amb carboners de les Gavarres

La Bisbal d’Empordà