Cultura

Panoràmic de l’incert

El festival de fotografia, cinema i altres pràctiques visuals contemporànies es tornarà a celebrar simultàniament a Granollers i a Barcelona a partir de demà

Un imperdible: l’exposició de les “escultures d’un minut”, de l’artista austríac Erwin Wurm

La pandèmia ens ha posat davant del mirall de les nostres pors i febleses. El festival Panoràmic, que se celebrarà a partir de demà i fins al 28 de novembre, serà un refugi per reflexionar-hi, amb veus que abracen el més subtil i el més desenfadat, allunyades dels llocs comuns del pensament. La incertesa del futur, l’obsessió ancestral dels humans per predir-lo i l’atzar com a factor determinant de la vida impregnen els continguts de la cinquena edició d’aquest esdeveniment, ja de referència, en què es troben la imatge fixa i la imatge en moviment, sobretot la fotografia i el cinema, però també altres pràctiques visuals contemporànies.

Organitzat per l’escola Grisart, el Panoràmic es tornarà a desplegar simultàniament a Granollers, on va néixer, i a Barcelona, que s’hi ha adherit amb un entusiasme creixent. La seva seu principal és la fàbrica de les arts Roca Umbert de la ciutat vallesana, dins la qual conviuran les exposicions estel·lars del programa d’enguany, que en proposa un total de catorze, amb més de 50 activitats al seu voltant. Ho és, de destacada, la de l’artista austríac Erwin Wurm, famós per les seves “escultures d’un minut”, que involucren l’espectador. Són obres efímeres, perquè ningú és capaç d’aguantar gaire temps les postures absurdes i ridícules que Wurm anima a fer amb el seu corresponent manual d’instruccions: treure les cames per la finestra o posar-se els pantalons al cap, com a exemples.

El seu art de matriu surrealista s’entesta a fabular altres maneres de ser al món, cosa que l’uneix amb l’afrofuturisme, el corrent artístic que també especula amb noves realitats que parteixen d’un trauma: el dolor infligit a la comunitat negra. Els artistes de la diàspora africana adscrits a aquest moviment s’alien amb la ciència-ficció i la fantasia per reinventar la seva identitat cultural minada. Imaginació especulativa: el llegat afrofuturista és una col·lectiva que tindrà cabuda també a la Roca Umbert, amb el comissariat de Mercè Alsina, membre del comitè assessor del festival, integrat alhora per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita. Vinculat a aquest projecte, l’espai públic adjacent al recinte fabril transformarà l’estigmatitzat top manta en una intervenció artística tutelada pel Sindicat de Manters.

Andrés Hispano ha tingut cura d’un altre imprescindible: No place like home, de l’artista polonesa Weronika Gesicka, que esmicola el paradigma d’èxit del somni americà que han propagat el cinema i la publicitat. I encara dins de la fàbrica de les arts granollerina, Rosana Antolí ha engendrat ex profeso una instal·lació immersiva que té com a protagonista una medusa immortal en un escenari apocalíptic desencadenat pel canvi climàtic.

El Panoràmic és d’ànima expansiva, començant a la mateixa Granollers. Al seu museu d’art es podrà veure El dit a l’ull: fotografia inconscient, una mostra coral de creadors còmplices de l’imprevist per fer els seus treballs. Roberto Huercaya deixa grans fulls de paper fotosensible a la selva amazònica sobre els quals la claror de la lluna i els llamps estampen l’ombra de la frondosa vegetació. Christian Allen converteix la seva gateta en fotògrafa en penjar-li al coll una càmera automàtica amb un disparador programat. I Luis Gordillo gesta murals amb instantànies que es van mullar durant una forta tempesta. En l’exposició hi ha més casos, tots seleccionats per Joan Fontcuberta, director del Panoràmic juntament amb Laia Casanova i Albert Gusi.

No s’ha de marxar de Granollers sense entrar al Museu de Ciències Naturals, on Julie Freeman presenta Rat.system, un big data fet per una colònia de talps, i al Cinema Edison, on s’estrena una nova secció del festival: Panoràmic Review, amb la qual es volen descobrir talents apartats dels circuits oficials. La primera figura que es rescatarà d’aquesta penombra és el cineasta amateur terrassenc Carlos Barba (1923-2020), que va fer un retrat d’un humor agredolç de la societat catalana del franquisme.

Una altra aventura que enceta aquesta cinquena edició és Panoràmic File, una invitació als artistes a capbussar-se en arxius històrics i fer-ne una interpretació amb mirada actual. A Granollers, en ple carrer, Lurdes R. Basolí posarà el focus en la invisibilització de les dones esportistes en la premsa. A Barcelona, ració doble: a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, Laura Torres s’amararà de les històries inexplicables de les rondalles. I a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista, Ignasi Prat buscarà en les masies els fonaments de la construcció de la identitat nacional catalana.

A Barcelona l’oferta és més rica que en cap altra edició. L’esdeveniment ha implicat gairebé tots els centres de la imatge de la capital catalana. Santa Mònica farà dialogar Dina Kelberman i Jonathan Brown, dos artistes que furguen sense pietat en l’excés d’imatges propiciat per les noves tecnologies. L’escola Grisart promou una exposició a una exalumna seva, Alba Serra, que és alhora l’autora del cartell del festival d’enguany, una imatge que juga amb l’ambigüitat i que se situa a la frontera difusa entre la realitat i la ficció. I al KBr de la Fundació Mapfre, un cicle de conferències abordarà les certeses i els enigmes de la cultura visual del nostre temps.

Per parlar de les qüestions més delicades i políticament incorrectes, els organitzadors de la mostra s’han inventat un acte ben curiós, Deep Panoràmic. Només s’hi podrà participar amb inscripció prèvia a [email protected] Els usuaris rebran una convocatòria amb el dia, l’hora i el lloc on es farà. Tot serà secret fins a l’últim moment, conferenciants inclosos. Només se n’ha desvelat el títol: La imatge contra l’Estat. Per si de cas, no s’hi deixaran entrar telèfons mòbils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tres guionistes, amagats amb l’alter ego de Carmen Mola, guanyen el Planeta

barcelona

‘Lamb’, millor pel·lícula al Festival de Sitges

sitges

Poder ‘calentó’

BARCELONA

L’ordre i el caos

Girona

Ha aparegut el diable

sitges
Mallorca, convidada a L’Escala, Vila del Llibre

Mallorca, convidada a L’Escala, Vila del Llibre

L’Escala
El text català més antic

El text català més antic

barcelona

Entrades a 10 euros al Palau, l’Auditori, el Mercat de les Flors, el Lliure i el TNC per celebrar el 100% d’aforament

barcelona

Un documental rememora una trobada a Suècia amb carboners de les Gavarres

La Bisbal d’Empordà